Una terra de ningú existeix sempre entres cultures. Aquesta idea va sorgir de la meva experiència de viure entre dues cultures. La gent marginal que viu a la terra de ningú necessita constantment negociar l’espai propi entre els sistemes en conflicte. Aquesta es una situació difícil. Jo crec, però, que un camí cap a la utopia s’amaga aquí. Perquè les regles que semblaven indiscutibles en el centre de la cultura, perden força en aquesta frontera, i això fa que els impossibles , esdevinguin possibles, amb el risc de perdre’s un mateix en un insuportable sentiment de dislocació. El meu treball explora les terres de ningú, faig desaparèixer l’espai familiar per tal de reconstruir el mon, contemplant un potencial final ambigu i obert en fer desplaçar fronteres http://satomimatoba.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada