42a Trobada de Geoinquiets, dijous 17 de març de 2016: El treball de camp en els mapes excursionistes (@JosepMMusachs). Editorial Alpina.

La xerrada va ser a  càrrec d’en Josep M. Musachs Generó, geògraf de formació, treballa a l'Editorial Alpina des de l'any 1993, on dirigeix el Departament de Cartografia i coordina totes les tasques d'edició, tant de mapes com de guies i llibres. 

L’exposició va versar sobre els elements característics de la cartografia de l’editorial Alpina, acompanyat d’un munt d’anècdotes sobre la producció i el treball de camp necessari per realitzar l’edició de mapes de muntanya.

Els dos elements més destacats dels productes Alpina són la jerarquia de camins i la toponímia.
Els camins tenen una classificació pròpia que ajuda als excursionistes a conèixer les rutes, des dels rastres de corriols fins a a les pistes forestals en desús. I molt d’ells han estat resseguits per col·laboradors de l’editorial. Abans, amb esquema manuals. I ara, l’us del GPS els hi facilita la feina.

L’altre element és el nom dels llocs. La producció de la toponímia es basa en un treball de camp intens per part dels tècnics de l’Alpina. Allà on no arriben troben la col·laboració de gent del territori que els ajuda. En aquest punt es va parlar sobre el conflicte entre la toponímia oficial i la toponímia, potser, més informal, però que s’utilitza de forma corrent en el territori. L’editorial Alpina ha solucionat aquest problema indicant les dues accepcions del topònim: la oficial i la usada en el territori.

L’editorial Alpina és en ella mateixa una marca, que avui qualificaríem de “friendly”. La gent que la utilitza està molt satisfeta. Entre els assistents es  van treure mapes dels anys 60. I es va poder percebre l’admiració entre els usuaris dels mapes de l’Alpina.

La producció principal és el mapa paper. L’editorial, aquest darrers anys ha notat, com la resta del país, els efectes de la crisi i ha passat a vendre, quasi, un terç menys de mapes que fa una dècada. Les incursions en el mon digital van ser diversificades i amb èxit divers. Actualment tenen una estreta relació amb la companyia Compe GPS. No venen versions digitals del seus mapes, a causa de la facilitat de còpia i el pirateig derivat. En aquest punt es va fer una reflexió molt interessant sobre la percepció que els productes digitals són gratuïts en front als productes en suports clàssics. 

També és cert que actualment hi ha una moda sobre les activitats “outdoor" basades en productes tecnològics de geolocalització, amb gps i mapes on line, que es mouen en una altre objectiu. Nomès es vol una línia que seguir a la pantalla.

L’editorial Alpina, actualment te un departament tècnic dimensionat a les seves necessitats i també admet periòdicament becaris del Departament de Geografia de la UB. 

Al final de la trobada es va iniciar un debat molt interessant sobre la possibilitat d’usar els nous recursos tecnològics per a divulgar i difondre la informació de l’editorial. Es va percebre una clara voluntat de col·laborar des dels geoinquiets amb la tradició cartogràfica de muntanya de l’editorial Alpina.

Trobarem una fórmula per fer realitat aquest anhel?

La xerrada es va acabar cap a dos quarts de nou i va continuar amb un sopar, amb bona part dels assistents.

Adjunto informació sobre Editorial Alpina:





nota redactada per  Joaquim Calafí Rius